Divorci o Separació?

Davant d’un trencament de parella, la incertesa és el sentiment predominant. Per això, el primer pas per recuperar la tranquil·litat és entendre les opcions legals disponibles i com afecten el teu futur. Tot i que molta gent utilitza els termes indistintament, la separació i el divorci tenen matisos jurídics que cal conèixer.

Què els diferencia realment?

La distinció principal rau en el vincle matrimonial:

• El divorci: Dissol el matrimoni de manera definitiva. Si en un futur la parella es reconcilia, s’haurien de tornar a casar. També és l'única via que permet contraure un nou matrimoni amb una tercera persona.

• La separació: Suspèn la convivència i els efectes del matrimoni, però el vincle es manté. Això permet que, en cas de reconciliació, només calgui comunicar-ho al jutjat per restablir l'estat anterior.

Conseqüències comunes i punts clau

Independentment de la via escollida, ambdues situacions generen obligacions i efectes que cal regular:

1. Pacte de convivència: S'ha de redactar un conveni regulador. A Catalunya, a més, és obligatori incloure un Pla de Parentalitat detallat per gestionar la criança dels fills.

2. Economia i patrimoni: S’han de decidir les pensions (alimentàries o compensatòries), el repartiment de béns i l’ús de l’habitatge.

3. Benestar animal: Amb la normativa actual, també s'ha d'establir qui es farà càrrec de les mascotes i com es repartiran les seves despeses.

4. Drets hereditaris: En ambdós casos es perden els drets de successió directa (llegítima) i, generalment, el dret a la pensió de viudetat.

Veritats i mites del procés

• No calen "motius": El divorci a Espanya és acausal. Això vol dir que no has de justificar per què vols separar-te; la infidelitat, per exemple, és un assumpte privat que no influeix en les decisions del jutge sobre custòdies o repartiment econòmic.

• El límit dels tres mesos: L'únic requisit és que hagin passat 90 dies des del casament (excepte en situacions de risc o violència).

• L’"abandonament de llar" no existeix: Marxar de casa ja no és delicte. Això sí, és vital assessorar-se abans de fer-ho per no perjudicar l'estratègia de custòdia.